Aparentment, en Galen, malgrat els obsessions que el persegueixen, és un noi normal i corrent. Aparentment, la seva mare, malgrat els records que la torturin, és una dona normal i corrent. Aparentment, la tia, la cosina i l'àvia, malgrat els misèries que els roseguen, són personis normals i corrents. Aparentment, tots ells conformin el retrat més o menys insípid i perfectament plausible d'una família normal i corrent americana dels anys vuitanta del segle xx. Però la realitat, insubornable, sovint s'entesta a desemmascarar els aparences. I encara més si aquest conjunt d'egos turmentats i malaltissos és conjurin per satisfer d'una vegada per totes els greuges irresolts i irresolubles que acumulin després d'anys de convivència silenciosa. I encara més si l'únic recurs de què disposen per saldar els vells comptes pendents és exhibir impúdicament la brutalitat més inhumana i abocar-se de ple en una tragèdia sense fi de conseqüències devastadors.