Presenciem la decadència de la premsa escrita i de la cultura tal com la coneixem, i els periodistes tenen l'última paraula. El periòdic imprès va a desaparèixer. I ho farà aviat, abans del que crèiem. Amb ell van a esvair-se o transformar-se moltes altres coses. El periòdic ha estat durant una llarga època la imatge del món i la seva consciència, l'escenificació diària de la idea d'una realitat ordenada i jerarquitzada, i un formidable instrument enfront de qualsevol poder. Però els mitjans canvien perquè els ciutadans que els consumeixen i usen volen que canviïn. Són els lectors els que estan protagonitzant el salt a aquesta nova era. Aquest no és, per tant, únicament un llibre per a periodistes, ni un assaig sobre la crisi d'un gremi. La desaparició del periòdic imprès deixarà un buit real, no solament en la vida quotidiana sinó també en el funcionament de les nostres societats. Ha arribat el moment d'imaginar el nou temps, de pensar com seran la realitat i la història sense periòdics, com s'organitzaran la llibertat i la democràcia sense aquest plec de paper que cada matí arriba simultàniament a les mans de centenars de milers de persones. Amb realisme i precisió, recolzat pel bagatge de quaranta anys d'experiència en la primera línia del periodisme i una mirada lúcida i valenta, Lluís Bassets escriu la crònica dels últims dies de la premsa escrita. L'esclat de la «bombolla periodística» serà també el definitiu senyal de la fi de la cultura i la democràcia tal com les coneixem? Cap a on ens porta la «efervescència digital»? Ressenyes: «Lluís Bassets fica el dit en totes les ferides que afecten al periodisme que s'ha fet i que s'està fent. Ni la premsa tradicional va ser el mirall de totes les virtuts, ni la marea digital està completament contaminada de detritus. O viceversa.» José Andrés Rojo, El País «Escrit amb l'aire i el ritme amb que Bassets exerceix la literatura del seu periodisme, és una obra que t'esglaia com a ciutadà i que et copeja com a periodista.» Juan Cruz «L'últim que apagui la llum, que és lectura d'emergència per als membres d'un gremi encara atrinxerats en redaccions que mai tornaran a ser el que eren ##tot haurà de ser més modest##, és, a més, una invitació intel·ligent per reflexionar sobre quin ha estat i serà el paper social del periodisme. I això transcendeix l'estricte interès professional mentre que la vigilància dels poders que pressuposa l'elaboració rigorosa de les notícies és un ingredient fonamental per al bon funcionament d'una democràcia.» Jordi Amat, Suma cultural