Federico García Lorca (1898-1936) és un dels poetes decisius de la cultura del segle XX. La seva veu personal, amb una riquesa de tons i d'imatges molt recognoscible, aconsegueix que la més cridanera agilitat formal es converteixi en una indagació profunda sobre les claus del món contemporani: la identitat entesa com a conflicte, el qüestionament dels vincles entre l'individu i la societat, les tensions entre la innocència i la lucidesa, la desacralización de la realitat, el desarrelament de la vida urbana i els reptes de la llibertat amorosa, literària i cívica.
El poeta Luís García Montero, responsable d'aquesta antologia, estudia en un minuciós pròleg l'evolució de l'obra lorquiana, obstinada en una lectura modernizadora de l'estirp romàntica. A través del simbolisme, l'elaboració de la poesia popular, el surrealisme i el diàleg són les formes clàssiques, García Lorca imposa la seva personalitat en un dels moments més brillants de la lírica espanyola i europea.
Índex: Llibre de poemes. Suites. Poema del canti jondo. Cançons. Primer romancer gitano. Odes. Poemes en prosa. Poeta a Nova York. Divan del Tamarit. Plor per Ignacio Sánchez Mejías. Sonets de l'amor fosc.