L'enorme talent narratiu de Jonathan Franzen -l'última novel·la del qual, Llibertat, va anar l'esdeveniment literari més destacat de 2011 tant a Amèrica del Nord i del Sud com a Europa-, així com el seu inesgotable afany per exposar la realitat amb rigor i honestedat, es posen de manifest en aquesta recopilació de vint-i-un textos de no ficció que inclou assajos, articles, ressenyes i discursos escrits en els últims anys.
Bé sigui narrant la seva violenta trobada amb caçadors furtius a Xipre, bé sigui assenyalant de forma aguda i commovedora com l'abús de les noves tecnologies està erosionant el sentit de la intimitat, Franzen compleix en cadascun d'aquests textos la promesa implícita d'arribar fins al fons i no escatimar gens.
Així doncs, aquests assajos donen fe d'una intel·ligència madura que s'interroga sobre la identitat, l'abast de la literatura i alguns dels temes més rellevants del nostre temps.
El títol del llibre fa referència a la illa Alejandro Selkirk -denominada Masafuera fins a 1966-, l'illot més apartat dels tres que componen l'arxipèlag Juan Fernández, situat a uns 800 quilòmetres de la costa continental de Xile. Fins a aquest remot lloc, poblat només per aus, óssos marins i una vintena de famílies de pescadors temporers, es va desplaçar Jonathan Franzen per reposar-se d'una agotadora gira promocional, amb la intenció de rellegir Robinson Crusoe i dipositar les cendres del seu amic i col·lega David Foster Wallace, mort dos anys abans.