En " Formigó " (1982) es donen cita i s'entrellacen algunes dels motius més característics de Thomas Bernhard (1931-1989), com són la presència de la música -en aquest cas encarnada en la figura de Felix Mendelssohn-, la d'un treball vital escomès mes sempre postergat, les relacions perverses entre els éssers humans, i la mort, emmascarada però omnipresent. Embarcat en un treball sobre el compositor alemany, Rudolf, el narrador i protagonista de la novel·la, trenca amb la seva germana i escapa a Palma de Mallorca, on li espera la seva definitiva cita amb la solitud i la bogeria.
Traducció de Miguel Sáenz