El diàleg entorn de la nostra llengua, inscrit en l'àmbit de la polèmica sobre la «qüestió de la llengua», és una obra de reflexió lingüística que, no obstant això, posseeix un marcat caràcter polític. Sota la defensa del florentino i el seu lloc respecte a les altres llengües vulgars parlades a Itàlia, subjeu una presa de posició, que analitza la influència del model florentino, en relació directa amb la supremacia cultural i política que exerceix Florència en la península. Maquiavel focalitza el fenomen lingüístic en el seu vessant polític, «en les seves connexions amb la realitat social i humana» i quan de la llengua s'exaltaven sobretot «... els aspectes literaris i retòrics de bellesa i harmonia», amb extraordinària lucidesa, recalca la seva funció d'instrument d'ús i de comunicació entre la gent d'una mateixa pàtria. El Diàleg ha estat considerat tradicionalment com una obra aliena als interessos del Secretari florentino -centrats en la història, la política i la ciència de l'estat-, oblidant, potser, la seva inclinació a l'estudi per tot el que concerneix a l'ésser humà en les seves relacions amb la societat, entre les quals, sens dubte, el llenguatge té assignat un paper primordial.