«No m'expliquis la teva vida», una frase amb que els joves han callat als seus pares quan aquests tractaven d'aportar-los la seva experiència. Ramón, un jove de vint-i-tres anys, s'enamora de Mariana, la jove romanesa que treballa per a la seva família. Després de descobrir la sorprenent relació, Juan, el pare de Ramón, decideix escriure la seva història per trobar en el passat un punt d'unió amb el present. García Montero ens ofereix la història de tres generacions; la que va sofrir l'exili després de la guerra, la que va protagonitzar la transició i, finalment, la dels quals s'enfronten a un futur incert a causa de la crisi. Un cant a la memòria i a l'amor que reflecteix els confusos temps que ens ha tocat viure.