En les més de cinc-centes cartes que van intercanviar Thomas Bernhard i Siegfried Unseld, de les quals aquí presentem una cuidada selecció, es desenvolupa una peculiar comèdia de dos personatges: de vegades és una tragèdia, quan, per exemple, l'autor dispara les andanadas d'insults conegudes per la seva obra contra l'editor, qui, per la seva banda, confia en la força de convicció dels seus arguments; però el que predomina és el drama de relacions. L'autor exposa les exigències indispensables per a la seva obra i per a la seva persona. L'editor sap que, per Bernhard, l'egocentrisme és requisit necessari per a la seva productivitat. Estem davant una relació d'amor-odio representada per dos gegants de l'Europa literària del s. XX.