Usant les paraules com ancores per no caure en la bogeria, David Grossman, Man Booker International Prize 2017, ha volgut tancar una història que va començar amb La vida sencera i ens porta a llocs on solament el geni d'un gran escriptor pot arribar. Callats vam estar esperant el matí. Un matí que no arribava. La sang no corria per les venes. Em vaig aixecar, et vaig embolicar en una manta, em vas agarrar la mà, em vas mirar als ulls: l'home i la dona que un dia vam ser van inclinar el cap en senyal de comiat. Aquesta va ser el matí en què un home i una dona van perdre al seu fill. Ara, cinc anys després, ell emprèn una marxa desesperada més enllà del temps per trobar-se amb aquest jove que ja no parla, ja no somriu... ja no és. En el camí li acompanyen altres pelegrins, tots buscant als seus fills, i en aquest pelegrinatge aprenen a desafiar a la mort i a mossegar el dolor.