Es va començar per conquistar el llenguatge per conquistar la terra i buidar-la. I així, el poble que ocupava aquesta terra es va convertir en un «problema», una «qüestió». El problema palestí, la qüestió palestina. La reificació de l'altre, «excloent-ho de la categoria d'un nosaltres dotat de drets, necessitats, sentiments i aspiracions». Aquest és un llibre de fets i persones i de llenguatge posat en el seu lloc. D'un poble que va ser sacrificat en virtut del projecte sionista que va començar a gestar-se a Europa al segle XIX; d'un poble que no és «sinó vides que, preses una a una, tenen rostre, carn, sang i noms, i projectes de futur i records, i picabaralles irresueltas i genealogies familiars amb avis i besavis emmarcats en fotografies de color sèpia en la paret del saló». De llavors aquí, Aranguren tira del fil i troba la història, ens condueix fins a aquesta Palestina rediezmada i reexpoliada, aquesta Palestina de la recolonización sense límits. (Maruja Torres, 29-4-2004)