El naixement del temps, respon a preguntes tan transcendentals com: té el temps un «principi»? Com va aparèixer el temps en l'univers? Què és la irreversibilitat? I també, quin és el futur del nostre univers? Precedits per una llarga entrevista introductòria, que té el valor d'una petita autobiografia científica, es recullen aquí dues conferències recents de IIya Prigogine sobre un dels temes centrals de la seva investigació científica: el temps, ja que sobre ell funda l'autor la seva convicció que nostra època és testimoni d'una revolució científica la importància de la qual és, si no major, sí en tot cas igual a la copernicana. Afirma Prigogine: «En certa manera, Einstein s'ha convertit, contra la seva voluntat, en el Darwin de la física. Darwin ens ha ensenyat que l'home està submergit en l'evolució biològica; Einstein ens ha ensenyat que estem submergits en un univers en evolució». El que ha entrat en crisi és, doncs, el punt de vista atemporal de la física clàssica que rebutjava la irreversibilitat com a «il·lusió» i, com a tal, no permetia la investigació científica. L'abast dels problemes que impliquen aquesta ruptura epistemològica és enorme, i no concerneixen tan sols a la física, sinó també a la biologia, la química, l'ecologia, la cosmologia i la situació mateixa de l'home en l'univers.