La memòria, la carta, l'escola, la crisi, la figura de l'heroi, l'obra d'art o la joventut, entre altres, formin el ventall conceptual de propostes temàtiques que Joan Todó s'autoimposa, a priori, per construir cada un dels artefactes narratius que formin part d'aquest llibre. Sorprenentment, malgrat l'autonomia i la dispersió dels temàtiques suggerides, els relats comprimits en A butxacades formin un univers del tot unitari marcat per una veu narrativa de gran talent i versatilitat, que ofereix al lector una personal visió de la devastació del món rural i suburbà dels nostres dies. Així, els contes d'aquest llibre atrapin el lector com si fossin una única narració on, amb subtil ironia i un ús exquisit del llenguatge, l'autor pela la fruita d'una joventut que s'esvaeix al mateix ritme que desapareix el món que li ha fet d'escenari, esdevenint, alhora, un homenatge als sempre desemparades terres de l'Ebre.