La casa dels Gracés, a Astúries, plora la desaparició d'Angélica. La llegenda assegura que sota el riu existeix un llogaret: per ventura la noia es pugui trobar en ella. Entretant, Martín, el seu marit, s'enamora d'una altra dona. Quan Angélica torna, es topa amb la mort, i la jove decideix convertir-se en llegenda, enfonsant-se en el riu.
Obra essencialment poètica en la qual es fonen aires de llegenda asturians i certs tocs de mitologia tel·lúrica, La dama de l'alba ens mostra que la que la felicitat i l'amor es veuen amenaçats per la mort. Els temors humans més primitius i les pulsions de supervivència i d'autodestrucció estan en joc. Vida i mort, dues cares d'una mateixa moneda, que no poden existir la una sense l'altra.
La dama de l'alba és, segurament, la millor obra d'Alejandro Casona. Omple de valors lírics i dramàtics, té el mèrit d'entroncar amb la millor tradició del teatre espanyol del segle XX. Escrita amb extraordinària habilitat, té una trama perfecta que va dosant el misteri i provocant constants sorpreses en l'espectador.