Rodrigo Manrique, Maestre de Santiago, mor al novembre de 1487. A la seva mort, el seu fill, Jorge Manrique, va concebre les seves Cobles a la mort del seu pare, una triava poètica on es combinen tradició i originalitat, elements medievals juntament amb uns altres que anuncien l'incipient Renaixement. No són sinó una reflexió sobre la vida, la fama, la fortuna i la mort, sota el prisma de la resignació cristiana; però acaben per ser també un cant a la vida enmig de la tradició cuatrocentista de la mort. Inspirades en els precedents clàssics medievals del gènere i en el Eclesiastés, també contenen al·lusions a la història recent de Castella i fins i tot a successos en els quals vaig poder estar present el propiom autor. Per tot això, es constitueix en una de les obres cabdals de la literatura espanyola i, sens dubte, en el millor poema elegíac de la poesia medieval.