Els fets relatats per Plató en el Fedó s'esdevingueren el dia de l'execució de la sentència a mort de Sòcrates, condemnat per un tribunal atenès. Reclòs a la cel·la de la presó d'Atenes dóna la darrera lliçó magistral als seus desolats deixebles, que l'acompanyaran fins al moment fatal. Plató posa en boca de Sòcrates els seves teories sobre la immortalitat de l'ànima i els defensa amb argumentacions sòlides, raonades mitjançant el mètode dialèctic del seu mestre. S'hi pot percebre la gran influència que exerciren sobre ell els docrines òrficopitagòriques, amb els quals entrà en contacti durant els viatges als colònies gregues del sud d'Itàlia.la traducció i els notis al text han estat realitzades per Josep Vius i Solé, autor de Gènesi i evolució de l'ètica platònica (Madrid, Gredos 1979), i curador de l'edició i traducció dels diàlegs platònics Timeu i Crítias per a la col·lecció d'escriptors grecs de la Fundació Bernat Metge.L'estudi preliminar i els propostes de treball han estat a capellà de Joan Pagès Cebrian, professor de grec de batxillerat i professor associat de Filologia Grega a la Universitat Autònoma de Barcelona, en què és membre del grup de recerca consolidat en Filologia Grega. Com a estudiós ha publicat alguns articles en revesteixes especialitzades i, com a traductor, ha publicat Lisístrata, d'Aristòfanes, i Lletres d'amor, d'Aristènet