El canvi de paradigma tecnològic al que la fotografia s'ha vist sotmesa en els últims anys no només ha posat de nou de manifest la naturalesa fotogràfica de la nostra cultura, sinó que ha sacsat alguns dels fonaments que semblaven formar part indissociable del fotogràfic. A través de l'estil desenfadat i irònic que sempre ha caracteritzat a Joan Fontcuberta, La càmera de Pandora aborda la refundació d'aquest mitjà en el nou entorn digital per repensar aquelles qüestions que van més enllà de l'estrictament fotogràfic i per obrir-se als nous principis que es plantegen amb la nova fotografia. Amb articles de marcat to lúdic com mostren els seus propis títols -'Jo vaig conèixer a les Spice Girls' o 'El misteri del mugró desaparegut'-, l'autor reprèn el fil conductor que ja marqués en El petó de Judes. Fotografia i veritat i, en aquest nou lliurament de setze assajos, desgrana el que queda de la fotografia: les restes de l'autenticitat, les restes del documental, les restes d'uns valors que van fer que la fotografia modelés la mirada moderna i contribuís a la nostra felicitat. I, fidel al principi que una fotografia val més que mil mentides, l'autor elucida la naturalesa de la nova fotografia (digital) i els seus extraviaments. D'aquí deriven reflexions crítiques i evocacions poètiques que rastregen les obstinacions d'una postmoderna càmera de Pandora que ja no es limita a descriure el nostre entorn sinó que ambiciona posar ordre i transparència en els sentiments, la memòria i la vida.