Segons anuncia Sennett en el pròleg, L'artesà constitueix el «primer de tres llibres sobre cultura material, cadascun pensat com a volum independent». Abans de res, és de destacar el concepte mateix d'activitat artesanal, que abasta, com s'exemplifica al llarg del llibre, tant els antics oficis de alfarero o soplador de vidres com el del lutier o l'intèrpret musical, el cuiner, el de l'equip de Linux, impulsor de Wikipedia, o l'habilitat dels pares per educar als seus fills. Així, l'artesania comprèn la «cultura material» i el «coneixement tàcit» com a béns de «capital social»: coneixement i habilitats que s'acumulen i es transmeten a través de la interacció social, autèntic saber corporal del que no es té realment consciencia. Finalment, la motivació bàsica de l'artesà d'aconseguir un treball ben fet per la simple satisfacció d'aconseguir-ho completa aquesta concepció humanista pròpia de tots els llibres de l'autor. «La millor exposició de la raó per la qual el treball pot ser alguna cosa bé en si mateix i no només un mitjà de vida» (Allister Heath, Literary Review)