Amb tan sols vint-i-sis anys, Paolo Giordano s'ha convertit en el fenomen editorial més rellevant dels últims temps a Itàlia. La solitud dels nombres primers, primera novel·la d'aquest llicenciat en Física Teòrica, ha estat guardonada amb el Premi Strega 2008 -el més important d'Itàlia- i ha aconseguit un èxit sense precedents per a un autor novell: més d'un milió d'exemplars venuts. Així mateix, ha despertat un gran interès internacional i serà traduïda a vint-i-tres idiomes. Existeixen entre els nombres primers alguns encara més especials. Són aquells que els matemàtics criden primers bessons, doncs entre ells s'interposa sempre un nombre parell. Així, nombres com l'11 i el 13, el 17 i el 19, o el 41 i el 43, romanen propers, però sense arribar a tocar-se mai. Aquesta veritat matemàtica és la bella metàfora que l'autor ha escollit per narrar la commovedora història d'Alice i Mattia, dos éssers les vides dels quals han quedat condicionades per les conseqüències irreversibles de sengles episodis ocorreguts en la seva infantesa. Des de l'adolescència fins a ben entrada l'edat adulta, i malgrat la forta atracció que indubtablement els uneix, la vida erigirà entre ells barreres invisibles que posaran a prova la solidesa de la seva relació. La subtilesa dels trets psicològics dels personatges, així com la fondària i complexitat d'una història que suscita en els lectors les reaccions més variades, ressalten l'admirable maduresa literària d'aquest jove autor a l'hora d'apuntar-se, ni més ni menys, a l'essència de la solitud.