LA PRÀCTICA DEL BODISATVA (o Bodisatvacharyavatara, literalment «L'aplicació de la pràctica del bodisatva») és un dels grans clàssics del budisme mahayana. Presentada en la forma d'una meditació personal en vers, exposa el camí dels bodisatvas, aquests éssers que, havent-se allunyat de la futilidad del samsara i els seus sofriments, renuncien no obstant això a la pau d'un alliberament individual i es comprometen a treballar per a l'alliberament de tots els éssers i a obtenir la Il·luminació suprema per al seu benefici. Shantideva, un dels autors budistes indis més influents de la tradició mahayana, comença la seva obra elogiant la ment de la Il·luminació i explica detalladament com es conrea. Hi ha capítols sobre les perfeccions transcendentals de la paciència, la diligència, la meditació i la saviesa. Els ensenyaments sobre la meditació culminen amb la profunda pràctica d'igualar-se i canviar-se pels altres. El cèlebre capítol novè exposa els ensenyaments sobre la vacuidad, la perfecció de la saviesa, tal com s'expliquen en el Madyamaka, o tradició del "Camí mitjà". Mitjançant els versos d'aquest text, Shantideva ha estat capaç d'inspirar a generació després de generació de practicants. Aquest text, escrit originalment a Índia en sánscrito, va aparèixer per primera vegada traduït al tibetà poc després de la seva composició al segle VIII i ha estat explicat, estudiat i practicat a Tibet en una tradició ininterrompuda fins als nostres dies. En l'actualitat segueix tenint plena vigència i és enormement apreciat pels budistes de totes les tradicions. El text arrel ve acompanyat d'una extensa introducció que situa el text en el seu context mahayana. La traducció procedeix de la versió tibetana seguint el comentari de Kunzang Pelden, el més estudiat en els monestirs ñingmapas. Però a més s'han consultat sistemàticament altres versions tant en sánscrito com en tibetà i traduccions com les de Louis Finot, Stephen Batchelor i Georges Driessens. A continuació et presentem els primers vint versos del primer capítol. 1 Elogi a la bodichita Homenatge a tots els budas i bodisatvas! 1. Als quals han aconseguit la felicitat, al Darmakaya del que estan dotats, als seus hereus i a tots aquells que mereixen ser venerats, reto homenatge respectuosament. Ara exposaré breument, segons les escriptures, com endinsar-se en la pràctica dels bodisatvas. 2. Gens vaig a dir que no s'hagi dit ja i manco de destresa en l'art d'escriure, no pinso doncs que això vagi a beneficiar a ningú. Ho he escrit només per conrear la meva ment. 3. Així la meva fe s'enfortirà durant algun temps perquè pugui habituar-me al virtuós. Però si uns altres amb la meva mateixa fortuna veiessin aquestes paraules, podrien també beneficiar-se. 4. Aquestes llibertats i condicions favorables, tan difícils de trobar, permeten amb aquest naixement humà aconseguir el nostre objectiu. Si no em beneficio ara d'elles, com vaig a poder aconseguir-les de nou? 5. Com un llampec amb la seva resplendor il·lumina per un instant una fosca nit ennuvolada, apareixen al món, pel poder del Buda, pensaments virtuosos, rara i fugaçment. 6. Així el ben és tan fràgil, mentre que sempre la força del mal és immensa i arrolladora. Excepte la perfecta bodichita, què una altra virtut podria aixafar-ho? 7. Després de ponderar-ho durant incomptables kalpas, els poderosos sabios6 van veure els seus beneficis. Per mitjà d'ella innombrables éssers aconsegueixen fàcilment la felicitat suprema. 8. Els que desitgen superar les innombrables afliccions de l'existència, els que aspiren a eliminar el sofriment dels éssers i els que volen gaudir d'immensa dita no han de mai abandonar la bodichita. 9. Des del mateix instant que la bodichita neix en algú que sofreix, capturat a la presó de l'existència, se li proclama hereu dels quals han aconseguit la felicitat i és venerat pels déus i els homes, per tot el món. 10. Com l'elixir suprem dels alquimistes, pren aquest cos impur i ho transforma en el cos inestimable i valuós d'un buda. Agafeu, doncs, fermament la bodichita! 11. Si després d'examinar-la minuciosament amb la seva saviesa il·limitada l'únic guia dels éssers ha vist el seu valor inestimable; els que desitgem deixar aquest estat migratori hem d'agafar-nos bé a aquesta preciosa bodichita. 12. Totes les altres virtuts, com el plataner, després d'haver fructificat, s'esgoten. Solament el prodigiós arbre de la bodichita incessantment dóna fruit i creix sense esgotar-se. 13. Com qui en un gran perill és protegit per un heroi, amb la seva ajuda, un s'allibera instantàniament, encara que hagi comès les faltes més terribles. Per què els prudents no recorren a ella? 14. Sens dubte, com el foc del final d'una kalpa, consumeix en un sol instant immenses faltes. Els seus beneficis són, doncs, inmensurables, com el savi Maitreya li va explicar a Sudana. 15. La bodichita, en resum, té dos aspectes: l'aspiració a la Il·luminació i l'aplicar-se a això. 16. Així com sap quin és la diferència entre voler anar i anar, el savi ha d'entendre les diferències corresponents a aquests dos aspectes. 17. La bodichita com a aspiració produeix grans fruits fins i tot estant encara en el samsara. Però no dóna lloc a un continu flux de mèrits, com succeeix amb l'aplicació de la bodichita. 18. Doncs, des del mateix moment en què algú assumeix la bodichita, amb una determinació irreversible d'alliberar completament als éssers infinits, 19. encara que estigui distret o dormit, el poder dels seus mèrits creix d'una manera abundant i continu i iguala a l'espai infinit. 20. Això és alguna cosa que el Tatagata, en el sutra que va demanar Subahu, ho va explicar usant raons per al benefici d'aquells inclinats a vies inferiors.