A «sota matent», és a dir, quant es sent cridar socors, els veïns han d'acudir a ajudar-s'i perseguir els malfactors. S'endega d'aquesta manera un mecanisme de solidaritat veïnal, esdevingut un veritable exèrcit popular que s'insereix amb vigor en un tens escenari de poder disputat entre el monarca, els nobles i els municipis. El sometent, així, rere la invocació de la persecució dels delinqüents, canalitza els dificultats socials i polítiques de la baixa edat mitjana i, en els centúries posteriors, s'ofereix com a evocador referent de la idealitzada identitat que és pretén reprendre.