Espectador privilegiat de la història contemporània espanyola, Jon Juaristi ofereix en aquestes memòries una imatge particular de la societat basca en la segona meitat del segle xx. A través de l'autòpsia irònica de la seva pròpia mitologia familiar, dóna aquí una versió no sempre festiva de la construcció de les ambigües identitats nacionalistes. Encara que circumscrita a l'escenari de la regió natal de l'escriptor, aquesta narració combina fragments de diferents universos socials en accelerada dissolució, representatius d'una època convulsa. Reivindicant l'estatut literari de l'autobiografia i fidel al principi que la memòria és un dels noms possibles de la imaginació, Canvi de destinació oscil·la, com la celebrada obra poètica del seu autor, entre la triava i el tractament humorístic de l'absurd, però és, sobretot, el relat d'un itinerari moral, des de l'alienació romàntica de l'últim carnestoltes revolucionari, que degeneraria ràpidament en terrorisme, fins al rebuig de les ciutats ideals edificades sobre formes insòlites i inadmissibles del sacrifici humà. Escrit sense vehemència, amb una mica d'esperança i no més escepticisme del necessari, aquest llibre de memòries no vol ser ni un testimoniatge objectiu d'un temps i d'un país ni un ajust de comptes, sinó un exercici de reconciliació amb algunes veritats oblidades: les imprescindibles per fundar una vida privada digna de tal nom i, sobretot, de tal adjectiu. En canvi de destinació Jon Juaristi revalida les seves conegudes dotis d'assagista i polemista, i revela una absorbent perícia narrativa.