Catalunya i Euskadi, els dos territoris en els quals més influència políticay social han tingut els nacionalismes del segle XX espanyol, s'han vist relacionats històricament a través dels seus representants polítics, les seves ideologies, i el seu enfrontament amb el poder central. Però potser el punt de trobada més conflictiva d'aquesta relació s'ha manifestat en la presència organitzada d'ETA a Catalunya, en les complexes i moltes vegades contradictòries relacions entre els etarres i l'independentisme català, i en els atemptats terroristes que han costat la vida de punts innocents. Aquest any es compleixen tres dècades des que ETA tingués per vegada primera una presència organitzada a Catalunya, i coincideix la data amb l'aniversari de l'anunci de l'actual ETA de suspendre les seves activitats enesa comunitat, engegant la primera treva territorial de suhistoria. El periodista Florencio Domínguez, sense cap dubte un de losanalistas millor informats del país sobre les accions d'ETA al largode la seva història, ens presenta un minuciós repàs de la presència de labanda terrorista a Catalunya: des dels primers contactes en els anys 60, les relacions entre ETA i Terra Lliure a la fi dels setanta, fins a la polèmica trobada protagonitzada per Carod Rovira, ETA a Catalunya desvetlla els vincles secrets entre dues visions divergents del nacionalisme.