Vaig viure així, solament, sense ningú amb qui parlar veritablement, fins que vaig tenir una avaria en el desert del Sahara, fa sis anys. Alguna cosa s'havia trencat en el meu motor. I com no tenia amb mi ni mecànic ni passatgers, em vaig disposar a realitzar, solament, una reparació difícil. Era, per a mi, qüestió de vida o mort. Tenia aigua amb prou feines per a vuit dies. La primera nit vaig dormir sobre la sorra a mil milles de tota terra habitada. Estava més aïllat que un nàufrag sobre una bassa enmig de l'oceà. Imagineu-vos, doncs, la meva sorpresa quan, en trencar el dia, em va despertar una estranya vocecita que deia: -Per favor..., dibuixa'm un be!