Patrizia Nowak es presta a una entrevista: prostituta de luxe, jueva polonesa, rossa de disseny, prototip escultural, intel·ligent, cosmopolita, tan elegant i sofisticada, tan chic, tan urbana, es lleva aquesta nit (una nit boja, etílica, lisérgica, confessional, interminable) la màscara de maquillatge, l'armadura de personalitat, la disfressa inexpugnable, i es mostra tal qual és i tal qual va ser: una nena de Varsòvia al final de la Guerra Freda. Un pare que la viola, una mare que ho encobreix i un germà que participa completen la família desordenada. La sortida: ser escort i fugir cap a davant. El que anava a ser una entrevista a l'ús torna ràpidament en confessió sense usar i l'entrevistador acaba sent còmplice i amic de memòries i alleujaments. Quan temps després, Patrizia desapareix sense deixar rastre, el narrador es veurà embolicat en una recerca que li portarà fins als carrers de Cracovia. Les claus per trobar a Patrizia van cap a enrere, cap als anys noranta, i apunten molt lluny d'allí: a la guerra dels Balcans. Però el passat i la família sempre estan molt a prop. Kochanie és una novel·la negra pintada de rosa. O potser una novelita rosa molt fosca i sinistra. Una novel·la fucsia, magenta. Tal vegada vermell sang o porpra saturat. Tan tèrbola que no es veu bé el color del gènere, la classe ni la seva naturalesa.