Una obra magistral desapareix misteriosament. Moviments socials, entrevistes, confabulacions, nous intents d'escriptura... En un joc intel·lectual amb altes dosis d'humor i una cadència narrativa hipnòtica, Gustavo Campos ens porta cap a l'essència de la literatura, cap a si mateixa. La seva pròpia desaparició? Blanchot ho afirmava i Campos ens sorprèn amb un lúcid exercici: «Comença com a novel·la, però acaba com a llibre». «El jove escriptor hondureny Gustavo Campos destaca entre la nova generació literària de Centreamèrica, i m'alegra haver-ho tingut entre els convidats al nostre Festival Literari Centreamèrica Explica. La publicació d'aquesta novel·la seva a Espanya, representa un graó més en la seva naixent carrera, per la qual auguro un futur brillant.» SERGIO RAMÍREZ (Nicaragua) «El llibre perdut d'Eduardo Ilussio Hocquetot, de Gustavo Campos, sens dubte, és un text elegant, intel·ligent, i amb un sentit de l'humor que dinamita tots els llocs comuns, a més d'oferir una crítica feroç al capitalisme cultural en el qual tenim la desgràcia de sobreviure. La força dels diàlegs sosté en gran mesurada aquest esdevenir de l'esperit. A més, a les zones més íntimes està aquest dolor autèntic dels quals escrivim com si fos l'últim dia de la nostra vida. Bell, realment.» GIOVANNA RIVERO (Bolívia)