En L'ocasió, novel·la guanyadora del Premi Nadal en 1987, Juan José Saer relata la història de Bianco, un mentalista italià que, després de sofrir una vergonyosa humiliació pública en el París de mitjan el segle xix, abandona Europa per establir-se en la remota pampa argentina. Allí coneixerà a una jove, Gina, amb la qual es casarà, i també travarà amistat amb el doctor Garay López. Les passions febrils i brumosas entre aquests tres personatges ens conduiran per una història circular, en la qual Saer ens permetrà albirar els perills de la felicitat en un triangle amorós de l'existència mateixa del qual mai arribem a estar segurs. Com en moltes de les seves altres obres, l'incognoscible i la frontera entre realitat i deliri tornen a situar-se en el centre de les obsessions de Saer. Ja des de l'inici comptem amb un personatge principal d'orígens incerts i identitat ambigua, del que el primer que sabem és que el seu nom, Bianco, no ha estat sempre pel qual s'ha fet cridar.