D'una sensibilitat poètica poc comuna, els contes de Magalí Etchebarne posen en escena a nenes, adolescents, dones joves o de mitja edat, ancianes solitàries. Dones que al seu torn són definides com a mares, filles, esposes o amants. No obstant això, sota els espais de la intimitat en els quals es desenvolupen les seves històries flueix una energia salvatge que amenaça amb derrocar les bambalinas domèstiques: la cruesa inflamable de l'amor. Des de la seva publicació a Argentina, "Els millors dies" ha passat de ser un secret a veus dins del circuit independent del seu país al fet que Etchebarne sigui considerada l'última representant d'una llarga tradició de grans contistes.