Una novel·la destrossadora que dissecciona el mite de la maternitat des d'una nova perspectiva i que enriqueix el debat sobre l'ambivalència que genera aquesta experiència en la identitat femenina contemporània. «Prepara't per llegir un llibre com mai has llegit abans, que trenca les convencions del narratiu i el biogràfic, dels valors no només tradicionals, sinó també dels alternatius. Un llibre d'humor, d'amor i de dolor, tan embriagante com un vi fort i tan tumultuoso com la vida. Francament, no concebo que pugui haver-hi algú a qui no li agradi.» Rosa Montero La protagonista d'aquesta novel·la té trenta-cinc anys i és estèril quan la Idea de ser mare se li fica en el cos "com un càncer". Cinc anys i dues filles després creu haver-ho bestiar i perdut tot. És llavors quan decideix escriure una història a vida o mort, un duel entre l'escriptora que va ser i la mare en què s'ha convertit. Si guanya la mare, el llibre serà un diari sobre la seva maternitat i una part de l'escriptora morirà en l'intent. Si guanya l'escriptora, la ficció li arrabassarà la seva pròpia història en elevar la seva maternitat a l'universal. En aquest cas, serà l'escriptora qui fulmini a la mare. El resultat és un relat apabullante i sempre ambivalent sobre una experiència definitiva on humor, amor i horror es converteixen en fils de la mateixa trena. La protagonista examina el mite (però també l'estafa) de la maternitat, dialogant obertament amb totes les veus del passat que d'una manera o una altra han alimentat la seva condició de dona (i en conseqüència de mare): des de la llegendària homínida Lucy, "mare de la humanitat" fins a la Ventafocs, passant per Plató, Teresa de Jesús, Darwin, Maupassant o Simone de Beauvoir. En aquesta novel·la on convergeixen la ficció, l'autobiografia i l'assaig, la protagonista tracta la seva pròpia i palpitant maternitat com un cadàver al que dissecciona en directe davant l'inevitable estupor del lector. Una invitació oberta a tots els homes i dones que s'atreveixin a entrar en la ment i el cos d'una mare. «Hi ha moltes maneres de parlar de la maternitat, però la de Nuria Labari és profundament original i brillant. Aquesta novel·la és una explosió, un viatge intel·lectual a través dels instints més primaris i de l'amor més humà. Nuria Labari ha escrit un llibre necessari sobre un tema universal.» Lara Moreno Crítiques: «No sé qui serà la millor mare del món, però Nuria Labari sap ser llum i conquistar ànimes en 224 pàgines. I això no ho aconsegueix tothom.» Marta Hernández, Blog El club de males mares «La millor mare del món és un míssil de creuer capaç de donar en totes les dianes, de callar totes les boques i rearmar-les amb el poder absolut de la lucidesa. És la demostració que en totes les tempestes hi ha almenys un raig que troba el seu lloc.» Sonia Fides, El asombrario «Est és solament el seu segon llibre i un dels favorits de la crítica.» Loreto Sánchez Seoane, L'Independent «Aquesta novel·la s'uneix al debat que ja van obrir personatges públics com Samanta Villar: l'ambivalència que genera la maternitat en la identitat femenina contemporània.» Anabel Palomares, Trendencias «Aquesta crònica sincera i visceral de la maternitat no calla gens.» Martín Piñol, El País «Para Labari l'important és "treure el tema de la maternitat al carrer i als llibres, per restar aquest haver de ser maternal que ens inunda i que es cola fins a en la nostra manera de viure el sexe.» Paola Aragó, Fashion&arts «El llibre de Nuria Labari cal llegir-ho despacito, amb un llapis, subratllant. I, en acabar cada capítol, aixecar-se, passejar, pensar. És un llibre necessari i, alhora, insuficient: ens falten més dones, ens falten més mares, més no mares, més treballadores, més artistes, més àvies, més netejadores, més executives, més mares solteres... Ens falten les nostres veus. Dit això: què bé pensa i quin gust llegir a Labari. Que algú s'ocupi una estona d'aquestes nenes, per favor. Que Nuria segueixi escrivint.» Paloma Bravo, Zenda «Tremendament original i brillant.» Blog Lectores cotorres De la seva anterior novel·la, Coses que brillen quan estan trencades, s'ha dit: «Una història explicada en el tall de la navalla, una crònica novelada que indaga en el dolor i en la maldat, però també en l'amor, la solidaritat i l'esperança.» TodoLiteratura «Amb una escriptura neta, veloç i punxant, que es fica en l'ànima del lector des del principi, la novel·la de Labari deixa un pòsit per a la reflexió sobre el dolor i un espai per comprendre i socórrer a l'individu fràgil i contingent enmig de la