Els plans de desenvolupament (1964-1973) reflecteixen la mentalitat tecnocrática del seu impulsor, Laureano López Va rodar, un buròcrata que mai va poder comprendre que el creixement econòmic no es pot incentivar des d'a dalt, més enllà de la legislació. Els resultats dels successius plans no van ser tan bons com esperava el Govern. Uns plans que anaven a ser «la gran palanca de promoció social», que anaven a donar la batalla a les desigualtats en la distribució de la renda, als desequilibris regionals, a les estructures defectuoses del sistema productiu i a les pràctiques monopolísticas, van aconseguir gairebé el contrari del que perseguien. Espanya es va desenvolupar, però malgrat els plans. El creixement del PIB no va poder igualar les taxes del lustre anterior i es va mantenir entorn del 5%... fins al col·lapse del mercat petrolífer, en 1973, quan tot l'embull de López Va rodar es va enfonsar com un castell de naips.