El llibre s'obre amb tres entrevistes imaginades. Les dues primeres, a Marta Mata i Garriga i a Luis Gómez Llorente, simbolitzen el pont cap a l'educació de la Segona República salvant el trauma del franquisme. La tercera, la dedico a Xavier Melgarejo i Draper, que va investigar durant més de 10 anys el sistema educatiu finlandès per buscar la manera de millorar l'educació (...). Sóc conscient que unes poques vides professionals no poden reflectir l'aconseguit per centenars de milers de docents ?la majoria dones? al llarg de gairebé cinc dècades. Es podrien fer molts llibres, i animo a fer-los, sobre altres vides igualment compromeses. Malgrat això, confio que les 14 experiències explicades ajudin a descobrir que la generació que ha lliurat el testimoni als joves van dedicar moltes energies a impulsar comunitats educatives, renovant mètodes, posant als alumnes en el centre de les seves preocupacions i animant-los a formar-se com a ciutadans.