Una magnífica selecció de vuit dels títols més especials de la col·lecció «Poesia portàtil» en format estoig. Oh, capità!, el meu capità!, Walt Whitman Walt Whitman va ser el més notable precursor del vers lliure, un exercici estilístic que flueix pels seus grans temes: la sexualitat, el deisme, la naturalesa, la democràcia i la llibertat. La seva mirada vitalista sobre la bellesa del món va influenciar a una infinitat d'autors i la transcendència de la seva obra segueix marcant als artistes d'avui dia. Poeta del «jo» íntim i col·lectiu, a cavall entre la filosofia, la mística i la reflexió personal, canta al món que ens envolta amb un lirisme incommensurable. ------- No creo poder tocar el cel amb les mans, Safo Considerada la «Desena Musa» per Plató, els fragments conservats de l'obra de Safo són escassos i constitueixen una mostra fonamental de la primera poesia europea. Sent ja en la seva època una autoritat, els segles l'han situat com un referent de la literatura femenina que ha inspirat per igual a homes i dones. Els textos que ens queden de la seva obra testifiquen una sensualitat intensa i delicada que canta els dolors i l'alegria de la passió amorosa. ------- Vaig morir per la bellesa, Emily Dickinson Emily Dickinson és sens dubte una de les erudites més enigmàtiques de la història de la literatura, una dona que va morir als cinquanta-cinc anys sent una desconeguda i havent publicat solament set poemes. En realitat havia escrit gairebé dues mil i va anar la seva germana qui els va trobar en un calaix, garabateados en trossos de paper o acuradament cosits en cuadernillos. Dickinson va viure els últims anys de la seva vida sense sortir de casa, reclosa en una intimitat fosca que va plasmar en cada vers. En ells es respira la ràbia contra una societat patriarcal que castigava qualsevol besllum d'independència femenina, són poemes que es rebel·len contra el món que l'envolta i demanen a crits més llibertat. Radical en fons i forma, va eliminar verbs, signes de puntuació i connectors; escrivia sense adorns i sense regles. La contundència de la seva obra, la seva manera d'entendre el vers, la rima, l'oració i la gramàtica, han marcat la poesia moderna. ------- Somiant en la mar amarga, Federico García Lorca Icònic pels seus versos i pel reeixit diàleg que estableix amb cada lector, Lorca va ser una de les primeres figures de la Generació del 27, consagrant-se plenament amb el Romancer gitano. El més gran poeta del segle XX espanyol ha despertat l'admiració entre lectors de totes les edats, atrets per una lírica vitalista que ha influenciat a artistes de múltiples disciplines. La atribulada vida de Lorca i el seu tràgic final li han convertit també en el símbol dels anys més foscos d'aquest país. ------- 42 flors del mal, Charles Baudelaire Amb una influència incontestable sobre escriptors moderns i contemporanis, l'impacte de l'obra de Baudelaire és evident en autors com Proust, Houellebecq i punts altres que van respirar el desarrelament i la sordidesa que emanen els seus versos. Baudelaire havia despertat del somni romàntic i es va submergir en la metròpoli, va anar un poeta solitari entre multituds que es confessava un «jo assedegat del no-jo», un navegant en un univers buit i alhora curull de les més baixes passions. El seu llenguatge, valent i descarat, és un assaig constant de totes les possibilitats expressives del vers i la prosa. ------- Recorda cos, Constantinos Cavafis Malgrat ser considerat un dels poetes més importants del segle XX, Cavafis mai va publicar en vida i solament distribuïa els seus versos entre un cercle reduït d'amics. Aquesta selecció és representativa d'una vocació a la qual es va lliurar des de molt jove amb rigor i exigència, una obra breu i minuciosa que va despertar l'admiració de grans poetes de la talla de T.S. Eliot o Jaime Gil de Biedma. L'amor homosexual -de vegades solament implícit però carregat de sensualitat i erotisme- marca els seus versos, així com l'evocació de l'antiguitat clàssica. ------- Versos d'un jove poeta, Rainer Maria Rilke Obre aquesta selecció la famosa «Carta a un jove poeta», una delicada missiva que Rainer Maria Rilke va dirigir a un jove admirador en la qual bé podria estar parlant-li a tots aquells moguts per un esperit creador. Aquesta antologia inclou alguns poemes primerencs, on s'entreveu l'intel·lectual en el qual s'acabaria convertint i també l'amant que va errar per tota Europa, enamorant sense promeses i fugint, incapaç de viure més enllà de si mateix. Tanca l'antologia una selecció del llibre d'hores, dedicat a la poesia, aquesta vocació total que li abdujo i li va acollir d'una realitat en la qual mai va arribar a encaixar, sempre a la deriva entre el diví i el terrenal. ------- Un avançament de la fi del món, Arthur Rimbaud Rimbaud va trencar les costures de la poesia moderna quan encara no havia complert vint anys. A tan ràpida edat va deflagrar també els límits de la bohèmia. Rebel exemplar, entenia la figura del poeta com una sort de vident d'una vida nova, una icona romàntica moguda per una febre que estavellava en desenes de fulles soltes. Reunim ara alguns dels seus principals poemes, resultat dels seus anys a París, de la truculenta passió que li va unir a Paul Verlaine, del malviure, l'emborratxar-se, del no ser feliç però ser sempre salvatge.