Aquesta no és una història sobre l'adopció encara que els tres protagonistes siguin adoptats. Va d'identitat, pertinença i acceptació. Va d'emocions que no permetem que aflorin. Va de sentir-se diferent i d'estar sol. Però obrir-se costa massa quan t'has esforçat per llaurar-te una cuirassa... I no prou una teràpia perquè les emocions no admeten pautes. Potser la pregunta sigui, la del poeta Pablo Neruda, en El llibre de les preguntes: Per què els arbres amaguen L'ESPLENDOR DE LES SEVES ARRELS? Una muntanya russa emocional. Somriures i llàgrimes desbocadas. Hauria d'incloure un avís: abstenir-se els esperits sensibles i els que saben i senten les relacions entre germans.