La novel·la descriu les peripècies d'uns pelegrins al llarg de la ruta jacobea que discorria pels castells fronterers dels regnes cristians amb el califat omeya de Còrdova, tal com es feia l'any 995. En aquesta època el gran Al-Mansur (Almanzor) delmava als exèrcits cristians. Mentrestant, les peregrinacions cap a Santiago són cada vegada més nombroses i serveixen per acréixer la fe en una victòria que no acaba de produir-se. L'increment considerable de pelegrins estrangers converteix a Santiago en un dels tres grans centres de culte del cristianisme, com també ho eren Roma i Jerusalem. Però el camí de Sant Jaume no és segur pels caminantes pels nombrosos atacs de les tropes àrabs, pels robatoris, assassinats i resta de pillerías que es produïen diàriament entre els mateixos creients. Per això, el rei Bermudo de León decideix enviar al seu millor home a fi que esbrini el que realment ocorre i doni una solució ràpida al problema. El camí de Sant Jaume, anteriorment, en la cultura cèltica, era conegut com el camí de les oques, perquè era la ruta de les migracions d'aquestes aus. Un animal sagrat considerat com el missatger dels déus, perquè podia desembolicar-se sense dificultat en els tres mitjans (aigua, aire i terra) De fet, el joc de l'oca és en realitat un mapa criptogràfic que segons la llegenda s'utilitzava per reconèixer els punts més importants del camí de Santiago, tant de protecció com de perill.