En Xavier no és conforma. Per això pensa, per això somia. I per això escriu aquest llibre. Amb frases pròpies o alienis. És un lletraferit. I amb cada paraula la seva imaginació vola. Malgrat la ciutat on viu. Els esbroncades dels parells. Els ximpleries de la seva germana. Els amors i els desamors. O els pinxos de la escola. Perquè l'important és sentir-es viu. I poder compartir-ho amb algú. No creus?