Un matí, un ratolí amb un llop es va trobar, que al moment l'hi va empassar. El ratolí, dins de la panza de la fera, va pensar que havia arribat la seva fi, quan de sobte va sentir a algú cridar... Un ànec ja estava vivint dins del ventre del llop, i vagi, què bé l'hi havia muntat!: deliciós menjar, elegants jocs de taula, cortesia de la glotonería desenfrenada del llop, però, sobretot, el millor era no témer ser menjat pel llop! De fet, la vida dins de la panza del llop era molt plaent i tranquil·la, fins que va aparèixer un caçador...