Des que va morir el seu fill, Wenceslao també ha d'aprendre a viure sense la seva dona. Tota la família, excepte ella ?que no té nom?, es reuneix per celebrar l'últim dia de l'any: una festa que dura tot el dia i conclou amb el sopar d'un be rostit. Saer aconsegueix dotar de ritualidad al tradicional banquet; a través del record, la mort i l'absència. Construeix un llenguatge propi amb una precisa definició de la realitat, en aquest estil cinematogràfic que obliga a arxivar imatges en la memòria. Juan José Saer va trigar nou anys a escriure El llimoner real, considerada la novel·la de la llum i de l'ombra, és una de les obres més aclamades de la literatura hispanoamericana.