Claire va créixer en una granja de Cantal. Descobrirà París molt més tarda, quan vagi a estudiar a la Sorbona. No servia per als treballs del camp, però sobresortia a l'escola. Sabia que els llibres li permetrien escapar de la «fi del món». París, per a ella, serà un territori habitat per estranyes criatures, com les noies de pantalons de colors vius. En la Sorbona se sent una intrusa durant molt temps. No s'atreveix a parlar de la seva llar, però no per vergonya, sinó per no saber com fer-ho comprensible a aquests companys que confonen camps amb prats. No oblida gens d'aquest ambient, però a poc a poc va fent la seva vida a la ciutat. En l'escriptura de Marie-Hélène Lafon no hi ha queixes. La seva mirada lúcida, concentrada, enèrgica i bella deixa constància del que va ser i ja no tornarà.