Pot el germà, amic i professor perfecte ser un desastre en l'amor? O és que l'amor per ser real ha de ser imperfecte?Camden Nash era el germà perfecte, el professor enrotllat i el millor amic que una noia podia tenir. Les seves manques se centraven en el terreny sentimental, precisament el camp en el qual estava interessada Charlotte Shepard o, més aviat, en el qual hi havia estat interessada fins que una delatora taca de carmín li va mostrar el que s'havia negat a veure: que Camden no era el tipus d'home que s'interessava per dones intel·ligents, independents i formals com ella.Per això havia apartat de la seva ment i del seu cor els somnis romàntics i s'havia centrat en l'única cosa que en aquest instant necessitava d'ell: el seu privilegiat cervell. Imprescindible per acabar el projecte del curs d'estiu que el degà els havia obligat a impartir junts. La pega era que per molt que Charlotte desitgés treballar amb Camden via email, anava a haver de transigir i quedar amb ell... tot sol.Encara que, ben mirat, tampoc era un problema. Després de tot, ella no era el seu tipus, no?