En aquest moment, dones de tot el món sofreixen per amor somiant amb un model d'home que no existeix, amb una parella ideal com a taula de salvació. Gràcies a l'educació rebuda, a la societat, als contes de fades, al cinema d'Hollywood, a l'herència religiosa, a un larguísimo etcètera... han aconseguit tornar-nos addictes a la droga de l'amor, al miracle romàntic, a la satisfacció d'aquesta utopia individual. Tots aquests relats semblen innocents, però en realitat no ho són. Com afirma Coral Herrera, al patriarcat li convé que romanguem encadenades a aquesta il·lusió, perquè mentre ens abracem a ella, romandrem febles i no tornarem la mirada cap al que veritablement importa: que les dones unides, empoderadas a la recerca del ben comú, poden resultar molt perilloses per al sistema. Aquest llibre és una invitació a sofrir menys i a gaudir més de l'amor. Una invitació al fet que homes i dones es desfacin dels seus antics rols, de les seves velles penes i, amb il·lusió i rebel·lia, avancin decidits cap a la seva llibertat. Desembarassar-se del mite de l'amor romàntic no és fàcil: comporta un procés lent, un viatge interior convuls, però també apassionant. Perquè no, les dones no som sofridores per naturalesa i sí, altres formes d'estimar-se són possibles.