?El mètode no és absolutament original, però Faulkner li infon una intensitat que és gairebé intolerable. Una infinita descomposició, una infinita i negra carnalidad hi ha en aquest llibre de Faulkner. El teatre és l'estat de Mississippi: els herois, els homes desintegrats per l'enveja, per l'alcohol, per la solitud, per les erosions de l'odi. Absalón, Absalón! és comparable al soroll i la fúria. No se m'ocorre un elogi major.? JORGE LUIS BORGES ?La nit del 31 de gener de 1936 William Faulkner va datar l'última pàgina del manuscrit de Absalón, Absalón!, a la seva casa de Rowan Oak, a Oxford, Mississippi. No hi ha testimoniatges sobre el seu estat d'ànim en aquest moment, però no ens costa gens imaginar l'extenuació i la felicitat, el sobtat buit, l'estupor incrédulo d'haver acabat. Veuria les pàgines, l'escriptori, l'habitació en la qual s'havia quedat treballant fins a tarda, després d'una boira de lleuger mareig, de fum de tabac i alcohol. Tenia menys de quaranta anys i estava allotjat en el centre de la seva vida i en el cim del seu talent.? ANTONIO MUÑOZ MOLINA ?Qualsevol que tingui curiositat per la novel·la del segle XX en qualsevol idioma té l'obligació de llegir a William Faulkner. El seu nom, que han pronunciat ben alt autors com Cabrera Infant, García Márquez, Onetti, Rulfo, Vargas Llosa, Borges o Juan Benet, no hauria d'estar mai entre parèntesi, com pretenen algunes escoles de les grans universitats nord-americanes.? JAVIER MARÍAS ?El vincle entre Cervantes i Faulkner es troba que els dos afegeixen alguna cosa al món, il·lustren el nostre esperit, en convertir els mons ocults en mons alliberats: Faulkner mitjançant la consciència tràgica del dolor i Cervantes mitjançant la comèdia i la idea que l'home prevaldrà.? CARLOS FUENTES ?Absalón, Absalón! és potser, per a mi, l'obra mestra de Faulkner.? JUAN BENET William Faulkner va néixer a Oxford (Mississippi) en 1897. Va tenir una vida opaca i hermètica com a poques, com a poques poc inclinada a la llum pública, però la llum pública de la qual va assistir a la contemplació d'un conjunt compost per més d'una obra mestra, entre les quals destaquem: La paga dels soldats (1926), Sartoris (1929), El soroll i la fúria (1929), Luz d'agost (1932), Absalón, Absalón! (1936) i Una rondalla (Premi Pulitzer 1954). Aquesta llum que ell tant es va obstinar a mantenir lluny, gràcies al geni de la seva escriptura la trobem en la seva obra. El Faulkner juvenil a Europa, el Faulkner erigit en personalitat meridional davant la problemàtica local, el Faulkner íntim, el Faulkner en llices editorials, el Faulkner a voltes amb el món d'Hollywood... Tot en l'obra d'una persona concreta, no d'un mite literari sinó d'un cavaller del Sud anomenat William Faulkner. En 1950 se li va concedir el Premi No-bel de Literatura.