Novel·la mosaic escrita fa trenta anys i revisitada per l'autor en la seva última obra, Mac i el seu contratemps, aquesta història sobre les veus que un narrador pren al llarg de tota la seva vida ens parla de l'única casa que és per sempre: la ficció. Una casa per sempre comença amb un crim pasional -nocturn i ressentit- perpetrat per un famós ventrílocuo retirat. Però aquesta no és la història de l'assassinat, ni de la fugida del culpable. Aquesta és la història sobre les veus que el narrador, el mateix ventrílocuo, ha pres al llarg de tota la seva vida i de com la seva pròpia veu ha quedat diluïda a l'ombra de tots aquells relats que alberga en la seva memòria; una història que ens ensenya com l'única casa per sempre és la ficció. La crítica ha dit... «Una nova i brillant lectura sobre la multiplicació de veus i vides que som cadascun de nosaltres.» Mercedes Monmany, La Vanguardia «...aquesta formidable mutació fractal de novel·la-en-contes que és Una casa per sempre.» Rodrigo Fresán, Lletres Lliures