Del pròleg de Lucrecia Masson: Tovar es reclama grossa, i es torna així un cos possible. Un cos que es gaudeix també, que obre possibilitats i imaginaris, on el plaer i el desig tenen cabuda. Ens parla des del seu cos gran, excessiu i generós, menjant pastelitos de colors i en coquetos vestits de bany. Es planta de manera ferma contra una societat que estandarditza i controla cossos i desitjos, que defineix el bell i el sa. La nostra elegant senyora brown deslliga el desig, i en aquest moviment ho torna col·lectiu. Ens llança en la cara que tenim dret a estar grosses i que el futur no és demà, que ser feliç pot començar ja, i que és tasca per ahorita.