Quan tot s'esfondra, quan el mal s'erigeix en sistema i la crueltat en norma, pot un llapis salvar el món? «He après més de la guerra civil espanyola llegint El llapis del fuster, de Manuel Rivas, que en tots els llibres d'història.» Günter Grass Premio de la Crítica Espanyola Premi de la Secció Belga d'Amnistia Internacional A la presó de Santiago de Compostel·la, en l'estiu de 1936, un pintor dibuixa el Pòrtic de la Glòria amb un llapis de fuster. Els rostres dels profetes i dels ancians de l'Orquestra de l'Apocalipsi són els de els seus companys republicans de presidi. Un guardià, el seu futur assassí, ho observa fascinat... La història d'aquest llapis, conductor de memòries, portador d'ànimes, continuarà fins als nostres dies. Després de la llengua de les papallones, Manuel Rivas reprèn el fil de la tragèdia espanyola, la guerra que va estremir al món i va marcar la història del segle XX. Però El llapis del fuster no és una història més sobre la guerra. Tracta de la vida dels homes i les dones en el costat més salvatge de la història. Tracta de la força de l'amor ocupant el buit abismal de la desesperança. Amb el llapis del fuster, amb les mans de les bugaderes, amb el dolor fantasma dels amputats, amb la bellesa tísica dels malalts... va teixint-se la xarxa de la realitat intel·ligent. Aquí el llenguatge es confon amb l'alè de la vida, amb el codi morse de les vísceres. Una novel·la escrita des d'avui i per sempre. La crítica ha dit... «Manuel Rivas elabora un relat amb criatures subyugantes; episodis de caràcter simbòlic i alegórico; secundaris memorables; estampats commovedors del terror, i tenint com a eix sentimental una bella història d'amor entre Daniel Dóna Barca i Marisa Mallo.» Antón Castro, ABC «Una novel·la necessària en el nostre temps de desmemoria. I un text exemplar en la seva travada construcció narrativa.» Ángel Basanta, La Razón «Un gresol ple d'emocions i sentiments comuns a tots els éssers humans , una metàfora de totes les guerres, una lluita que demostra el poder de salvació que té l'amor.» M. Blanco Rivas, El Faro de Vigo