La novel·la talla Les infàmies d'un vescomte o La boja del cap és una burla de la narrativa «de fulletó» en la qual Jardiel Poncela posa en joc el seu amplísimo ventall de recursos humorístics i desmitificadores per acabar definitivament amb un gènere literari trasnuitat. Es va publicar en la revista Bon Humor entre gener i abril de 1928, en nombres successius i en disposició tipogràfica adequada perquè més tard les fulles poguessin doblegar-se i enquadernar-se per separat. És un exemple magnífic de l'habilitat de l'autor per criticar comportaments socials a través dels gèneres literaris preferits per les gents. Aquí, la seva vena paródica es mostra en tota la seva esplendor. A aquesta novel·la curta l'acompanya en aquesta edició una trentena de contes originalísimos, apareguts tots ells en diverses publicacions dels anys vint, com la ja esmentada Bon Humor, Gutiérrez, Món Gràfic i unes altres. Aquests textos no han tornat a publicar-se des de llavors i no s'inclouen en les Obres completes de l'autor, per la qual cosa la seva inserció en aquest llibre resultarà una grata sorpresa per als nombrosos jardielistas. Enrique Jardiel Poncela (Madrid, 1901-1952) és un dels membres més destacats de la qual s'ha cridat «la generació inversemblant» i està considerat com el renovador de l'humor espanyol modern. La seva producció literària és ingent. Malgrat que se li coneix més com a dramaturg, va escriure també novel·les, contes, poesies, assajos, articles periodístics i guions cinematogràfics. Va dirigir pel·lícules i va ser empresari teatral. El seu humor avantguardista i cosmopolita va crear escola i va deixar una empremta jardielesca en els humoristes posteriors. A part de la seva obra creativa, Jardiel Poncela va ser un teòric de l'humor, va preconitzar la superioritat d'aquest sobre el gènere dramàtic. Per a ell, la comicitat era un dels fruits de la civilització. L'humor sorgeix de la intel·ligència. Per poder entendre-ho i apreciar-ho en profunditat ha de posseir-se una sòlida cultura, una aguda sensibilitat, un bon coneixement del propi idioma i una actitud sàvia davant el món.