Venim al món per remoure-ho amb les paraules; si t'ha tocat viure la presó, aquest és l'àmbit terrible el secret del qual has de revelar amb tot l'amor i la ira que siguis capaç d'expressar; així ho entén el Guardià, la veu protagonista de Sal en les sabates. La presó com a univers en crisi de violència mesurada i perpètua, que mai col·lapsa, gairebé perfecte en la seva maldat; la presó com a metàfora o mirall en el qual tots ens hem de mirar, on el Guardià, amb la cirurgia de les seves paraules, furga en una ferida comuna, sempre fresca, doncs mai cicatritza i a tots interessa. És en aquest àmbit de violència i lirisme agònic on transcorren aquestes quinze històries d'anihilació i paradoxa, conformant un cosmos poètic on brollen feixos de llum i colors tèrbols, atmosfera hendida per meteors que desazonan per la seva velocitat i cromatisme, on conviuen a contracor guardians i penitenciados, sublims i caiguts: allí és on forcegen, s'escupen, abracen i ploren junts. Sal en les sabates descriu minuciosament la química complexa sobre la qual s'erigeix la presó, l'estranya fruïció o gaudi últims que subjeuen en el fracàs més absolut ocult a la nostra mirada darrere dels seus alts murs.