Rastrejant en els llocs de la memòria, amb unes gotes d'àcid o amb un dit de tendresa i un altre de sarcasme, Ángeles Mora, una de les veus més sòlides de la poesia espanyola actual (femenina o no femenina) ens ofereix en el seu últim poemari una autobiografia fictiva on es barregen el món d'ahir i el món d'avui. Conscient que tota autobiografia és mentidera, edulcorada o maleïda, es limita a constatar aquest caràcter de ficció (aquesta mentida que s'usa quan es vol dir alguna veritat) per ressaltar el caràcter de l'autobiografia, per recuperar la memòria i desvetllar els seus llocs i els seus temps. Perquè la memòria sempre està aquí, és el refugi d'ara mateix.