Durant el regnat de Felipe IV es va produir el canvi d'identitat i de raó de ser de la Monarquia hispana, que va coincidir amb la transformació de les seves estructures polític-administratives. L'organització de l'heterogènia Monarquia que havien realitzat els lletrats ?castellans? durant el segle XVI, havia arribat al seu límit. Tant el sistema polisinodial i les cases reals com l'organització de la cort i de les corts virreinales van necessitar una reconfiguració d'acord amb la complexitat que havia adquirit la Monarquia (tant des d'un punt de vista institucional com per l'augment de servidors), a aquestes circumstàncies es van unir els problemes econòmics, no solament ocasionats per les guerres, sinó també per l'increment de mercès en haver-hi cada vegada més servidors. La "Monarchia Universalis", model sobre el qual s'havia configurat l'entitat política coneguda com a Monarquia hispana, va acabar per consolidar-se com a "Monarquia Catòlica" durant el regnat de Felipe IV i així es va manifestar en els nombrosos escrits que defensaven la subordinació de la Monarquia al poder de l'Església. Aquest canvi de discurs polític va estar acompanyat per una nova cultura religiosa, que es va plasmar en elements perceptibles per la societat i en la vivència d'una espiritualitat peculiar. A partir de llavors, Roma va assumir el paper de guia específic i únic del món catòlic sense admetre interferències particularistes dels regnes.