Un parlant. Dues ribes. Dues llengües maternes que són iguals i al mateix temps diferents: la parla espanyola i la parla llatinoamericana. I una llengua paterna fantasma, «el japonès que es va marcir perquè florís millor el meu espanyol». El resultat és un llibre sobre les paraules a través de la memòria, la geografia, les lectures, la història i els nous escenaris de l'escriptura en l'era digital, pel qual va obtenir l'IX Premi Màlaga d'Assaig. En el deixant de l'assaig contemporani que reivindica l'humor, la conversa i el passeig intel·lectual, Fernando Iwasaki comparteix les seves troballes i perplexitats com a lector, parlant i escriptor de dues perifèries de l'espanyol Perú i Andalusia des del Segle d'Or fins als nostres dies, per lliurar-nos rialler Les paraules primeres: «Si existeixen nombres primers, per què no haurien d'existir les paraules primeres? Sense sortir del diccionari, una paraula primera podria ser ximple, estar avançada, semblar semblant, servir de recompensa i lluir primorosa, a més de posseir connotacions familiars, musicals, econòmiques, jeràrquiques i comercials, per no parlar de les possibles combinacions entre totes elles. Per exemple, quan una primera germana es converteix en una cosina de risc».