Les germanes Elisa i Sabela creixen en un petit llogaret proper a Ferrol, on la seva mare, Rosalía, una leiteira pobra, les cria sense l'ajuda del seu marit. Mateo, que va emigrar a Amèrica per iniciar un negoci que mai va concloure, solament li va deixar al seu germà Manuel, sord de naixement, que amb la seva bondat temorosa i senzilla l'ajuda a treure a les seves filles avanci. Quan Rosalía comença a planejar les noces de la seva filla Elisa amb Eloy, l'únic batxiller del poble, no compta amb que Sabela s'ha enamorat d'ell i que el maco miner Martín té altres plans per a Elisa. Terra sense homes és una novel·la de personatges i d'intrigues familiars que s'emmarca en la Galícia de finals del segle XIX i principis de el XX, en un llogaret carregat de supersticions i de habladurías, plujosa, pobra; una terra de vídues de vius, on les dones veuen com els seus homes han d'emigrar a la recerca d'una vida millor, un somni que a vegades es compleix i unes altres es torna contra tots.