El caràcter narratiu de " Teresa " , el seu pretext argumental, és una mica més que una col·lecció de poemes. Les " Rimes " vénen embolicades per un fictici aparell crític a càrrec del propi Unamuno, qui es converteix en el presentador, editor i anotador del text. Rafael, un jove provinciano, suposat autor de les " Rimes " , entra en relació epistolar amb el famós escriptor don Miguel de Unamuno. Entre tots dos sembla entaular-se ràpidament una relació de confiança. L'experimentat don Miguel li suggereix lectures i li remet versos propis a canvi dels quals d'ell rep. Amb el temps comencen a compartir inquietuds, gustos literaris, i s'adverteix certa afinitat de caràcters. " Teresa " és un text de crítica a la labor crítica, un al·legat a favor de la poesia com a experiència viscuda i un exemple de lliçó d'un mestre al seu deixeble, joc i tragèdia alhora.